Quan un inversor decideix invertir els seus diners en actius que cotitzen en mercats financers fora d’Europa (renda variable americana o asiàtica, per exemple), el preu d’aquests està en una moneda diferent a l’euro i, per tant, la rendibilitat de la inversió passa a dependre només del comportament de l’actiu, a sumar-li el comportament de la moneda estrangera enfront de l’euro.
Això succeeix perquè, quan entra en joc una altra moneda a més de la pròpia, el preu d’intercanviar una per una altra és un altre factor més de la inversió i depenent de si aquest puja o baixa, l’inversor pot sortir més beneficiat o perjudicat.
EXEMPLE: si com a inversors en euros, invertim en renda variable americana, el preu de “canviar” euros per dòlars (moneda estrangera) entra en joc en la rendibilitat de la inversió. Així doncs, si aquest preu puja, el dòlar val més i l’inversor en euros se’n veu beneficiat. Si aquest preu baixa, el dòlar val menys, i l’inversor en euros es veu perjudicat.
Nombroses vegades, els inversors que inverteixen en euros, es pregunten abans d’invertir en una regió geogràfica amb una divisa diferent a l’euro (Estats Units, per exemple) si els compensa cobrir o no el risc que la moneda estrangera (el dòlar, per exemple) es mogui en contra dels seus interessos, en el cas d’invertir el seu patrimoni en aquesta estratègia.
Aquest risc es produeix perquè la divisa es mou per una sèrie de factors econòmics, i independentment del comportament que tinguin els actius que s’incorporarien a la cartera, aquest risc afectarà la rendibilitat de la inversió d’una manera positiva o negativa.
Per tant, és important que els inversors sàpiguen si els pot merèixer la pena o no cobrir aquest risc i puguin prendre la millor decisió possible respecte a la seva inversió.
L’exemple que utilitzarem és el d’invertir en un fons d’inversió o ETF (els vehicles d’inversió més freqüentment utilitzats)
Què és el risc de divisa quan s’inverteix en un fons d’inversió o ETF?
En invertir en un fons d’inversió o ETF, existeixen diferents classes del mateix fons d’inversió o ETF que es poden subscriure per invertir en aquest fons o ETF. La cartera de valors de qualsevol dels dos productes és la mateixa en totes les classes sent la diferència la moneda en la qual inverteixes.Aquest risc apareix quan s’inverteix en vehicles (fons d’inversió o ETF) que al seu torn inverteixen en actius el preu dels quals està en una moneda que no és l’euro.
Així doncs, el risc de divisa o tipus de canvi és el risc que assumeix un inversor quan inverteix en una classe d’un fons d’inversió o ETF el valor liquidatiu del qual (preu al qual compra o ven l’inversor la classe del fons o ETF) està denominat en una moneda diferent a l’euro.
I com es pot cobrir aquest risc? EXEMPLE:
Un inversor espanyol que vol subscriure un fons d’inversió o ETF de renda variable americana la cartera del qual està composta únicament per accions de les borses estatunidenques que cotitzen en dòlars. Per tant, el valor liquidatiu d’aquest fons o ETF serà en dòlars (les accions cotitzen als Estats Units en la seva moneda que és el dòlar), però l’inversor espanyol comprarà la classe que està en euros (per ser la moneda en la qual té els seus diners), tant si cobreix la divisa com si no, incorrent en un risc de divisa si no ho està.
Si aquest inversor espanyol del nostre exemple no vol assumir aquest risc amb la seva inversió, i prefereix que la seva rendibilitat provingui únicament del comportament del fons o ETF i no es vegi afectada pel moviment del dòlar davant l’euro, la manera de cobrir completament aquest risc serà optar per la classe del fons o ETF en euros que cobreixi la divisa, és a dir, en aquest cas el moviment del dòlar davant l’euro (sol mostrar-se en el nom del fons o ETF amb una “H”, “HDG”· o “HEDGE”).
D’aquesta manera, continuant amb el nostre exemple, un inversor en euros tindria tres opcions per comprar el fons o ETF de renda variable americana:
- La classe en dòlars (USD). Per comprar aquesta classe, l’inversor hauria de convertir els seus euros a dòlars i, per reemborsar-la, hauria de convertir els dòlars a euros patint dues vegades el tipus de canvi (preu al qual intercanvies els euros per dòlars) en el moment que efectués aquestes operacions i amb la possibilitat de veure’s beneficiat o perjudicat en fer-ho.
- La classe en euros (EUR) sense cobrir la divisa (sense estar protegit dels moviments del dòlar davant l’euro). La seva rendibilitat serà la de la cartera en dòlars, és a dir, el que hagin fet les accions a la borsa americana, però canviada en euros. D’aquesta manera, l’inversor no pateix el moviment de la moneda estrangera respecte a l’euro en comprar o vendre el fons o ETF, però aquest ja s’ha vist reflectit en la rendibilitat de la inversió en funció de si ha estat favorable o desfavorable.
- La classe en euros (EUR) cobrint la divisa (protegit dels moviments del dòlar enfront de l’euro). El seu rendiment serà similar al que hagi tingut la cartera d’accions en dòlars perquè no l’afecta la fluctuació de la moneda estrangera en estar-hi protegit, però serà lleugerament inferior al descomptar els costos de la cobertura aplicada.
I com podem saber quin és el cost de cobrir la divisa en mirar les classes d’un fons d’inversió o ETF?
El cost de la cobertura és la diferència entre la rendibilitat de la classe en dòlars (USD) i la classe en euros cobrint la divisa (EUR HEDGED). Aquest cost pot ser interpretat com a alt o no en funció del grau de tranquil·litat que vulgui l’inversor amb el seu capital.
Avantatges:
- La rendibilitat de la inversió depèn únicament del comportament de l’actiu a invertir. L’inversor s’assegura que la rendibilitat que ha d’obtenir amb la seva inversió depèn únicament del comportament dels actius escollits, i no es veurà afectada ni positivament ni negativament per la fluctuació de la moneda estrangera respecte a l’euro.
- Diversificació. Això pot ser útil per exemple per a un inversor que vulgui diversificar la seva cartera i tenir exposició a una regió geogràfica concreta diferent d’Europa, però vulgui eliminar el risc que la divisa diferent de l’euro pugui evolucionar d’una manera que li resti rendibilitat a la seva cartera.
Inconvenients:
- Comportament de la divisa estrangera favorable a la inversió. La moneda estrangera té un comportament enfront de l’euro favorable per als interessos de l’inversor i, per tant, hagués influït positivament en el rendiment de la inversió incrementant-lo. Però per haver escollit l’opció coberta, l’inversor no percebrà aquests beneficis i els costos per al fons que porta implícit realitzar la cobertura redueixen la rendibilitat final obtinguda.
- Costos. El procés de cobrir la divisa en productes com els fons d’inversió o ETF és relativament senzill, però també és costós i, per tant, incrementa les despeses de la inversió.
Conclusió:
Un inversor en euros amb un horitzó d’inversió curt o amb un entorn macroeconòmic de molta incertesa, sí li pot interessar més cobrir la divisa, tant per motius de rendibilitat com de tranquil·litat, però un inversor en euros que vulgui incorporar a la seva cartera vehicles de diferents actius, que inverteixen a nivell internacional amb un horitzó d’inversió a llarg termini i s’ajusti al seu risc tolerable, li pot merèixer més la pena triar l’opció que no cobreix la divisa.
En definitiva, el motiu principal per prendre aquesta decisió és el perfil de risc de l’inversor i la tranquil·litat que desitgin tenir mentre està invertit eliminant el risc de com es moguin les monedes estrangeres i centrant-se en la resta dels factors per invertir.
