Partim de la base que la teoria de les finances tradicionals assumeix que els inversors són racionals, adversos al risc i basen les decisions d’inversió en maximitzar la seva satisfacció d’obtenir guanys portant tot això a uns mercats eficients.
La realitat és que, en el moment d’invertir, aquestes suposicions en el comportament dels inversors no sempre es compleixen i els mercats no sempre són eficients. És per això que hem de ser conscients com a inversors de que existeixen biaixos cognitius i emocionals que influeixen a les nostres decisions d’inversió i ens podem equivocar o no prendre la decisió més adient.
Behavioral Finance:
Existeix un corrent financer, anomenat “Behavioral Finance”, que estudia psicològicament aquest tipus de biaixos i que els errors que provoquen en les decisions dels inversors no són aleatoris, sinó sistemàtics, es poden predir i evitar en la mesura del possible.
Així doncs, és fonamental que els inversors coneguin quins són els biaixos cognitius i emocionals que hi ha, en què consisteixen i com poder evitar-los per prendre les decisions d’inversió de la manera més racional possible i que s’ajusti a les necessitats i objectius de cada inversor.
Tenim dos tipus de biaixos que ens poden influir en les nostres decisions d’inversió:
- Cognitius: es produeixen normalment per dur a terme un raonament erroni fruit d’un procés incorrecte de la informació i fallada de records passats. Com es poden minimitzar? Amb més pràctica de l’inversor i l’obtenció d’una millor informació.
- Emocionals: es produeixen per la influència de sentiments o que els inversors es guien per impulsos o intuïcions. Com es poden minimitzar? Tractant d’apel·lar a la part més racional de l’inversor quan s’identifiqui un tipus de biaix d’aquest estil.
Dins dels biaixos cognitius identifiquem els més habituals:
- Biaix conservador: quan els inversors, en un principi, amb la informació que disposen formen una opinió racional, però quan reben nova informació que pot canviar la seva visió o previsió, prefereixen mantenir-se amb la inicial i això els pot portar a prendre una decisió errònia. Possible error: mantenir una inversió massa temps.
- Biaix de confirmació: l’inversor cerca o tergiversa nova informació que doni suport a la seva visió o previsió inicial i el que contradigui això, tendirà a ser ignorat o menys valorat. Possible error: concentrar en excés la cartera per creure que les seves idees són correctes.
- Biaix de representativitat: l’inversor creu que el comportament passat es mantindrà i la nova informació que obtingui la classificarà en funció d’això. Possible error: pensar que una inversió ha de tenir el mateix comportament que en el passat i que en el següent període sigui pitjor per un error en la interpretació de la informació.
- Biaix d’il·lusió de control: els inversors pensen que tenen control o influència sobre esdeveniments quan no és així. Possible error: realitzar una operació més del necessari per excés de confiança i pensant que l’inversor té el control del resultat.
- Biaix retrospectiu: l’inversor tendeix a filtrar els records del passat de manera selectiva. Possible error: pensar que es podia haver anticipat un esdeveniment i haver actuat en funció d’això.
Com a biaixos emocionals identifiquem els més habituals:
- Biaix d’aversió a les pèrdues: els inversors lamenten més una pèrdua que els satisfà un guany. Possible error: incórrer molt risc mantenint actius que han perdut gran part del seu valor per por d’assumir una pèrdua.
- Biaix d’excés de confiança: els inversors sobreestimen les seves capacitats en el moment de prendre decisions d’inversió. Possible error: no mesurar bé el risc cercant un excés de rendibilitat. No diversificar.
