La inversió socialment responsable té cada vegada més influència sobre els participants dels mercats i sobre el comportament de tots els actius financers i és per això, que els inversors han de ser conscients de què significa i què implica l’aplicació d’aquest concepte quan es tracta de prendre una decisió d’inversió. Aquesta tendència s’ha vist impulsada per diverses accions d’organismes a nivell mundial d’alinear-se amb els ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible).
Invertir d’una manera socialment responsable significa tractar de generar rendibilitat mitjançant la inversió en companyies que tenen un efecte positiu en la societat i en el medi ambient a través del desenvolupament de la seva activitat.
El primer que pot pensar un inversor en llegir què significa aquesta nova manera d’invertir és si canvia alguna cosa respecte a la forma d’invertir tradicional i la resposta és no. Amb aquest tipus d’inversió no s’abandonen tots els principis financers que regeixen la selecció de valors i companyies en el moment de constituir les carteres dels fons i altres vehicles d’inversió, sinó que el que es fa és incorporar una sèrie de criteris relacionats amb la sostenibilitat als ja utilitzats per analitzar conjuntament la inversió.
Aquests criteris incorporen factors Ambientals, Socials i de Governança (ESG, en anglès) i poden utilitzar-se de diverses maneres quan s’aplica en l’anàlisi de les inversions.
Criteris de selecció:
Ara bé, com s’apliquen aquests criteris sostenibles quan s’analitza una inversió per a la cartera d’un inversor? I específicament dels fons d’inversió que són un dels vehicles per invertir de manera sostenible més emprats?
Des del punt de vista dels actius d’una cartera:
- Exclusió (selecció negativa). Consisteix a excloure com a inversió aquelles companyies o indústries que no compleixin els requisits mediambientals, socials i de governança amb el desenvolupament de la seva activitat. Exemple: s’exclouen companyies en les indústries del tabac, petroli, alcohol, joc d’atzar…
- Inclusió (selecció positiva). Consisteix a identificar inversions que incloguin els criteris ESG i que siguin les millors dins del desenvolupament de la seva activitat sostenible (enfocament de triar el “millor de la classe”). Exemple: entrarien companyies que es preocupin dels drets dels seus treballadors i implementin mesures en aquest sentit.
- Integració total. Consisteix a incloure els criteris ESG juntament amb els financers quan s’analitza una inversió. Exemple: incorporar els criteris ESG en el moment d’estimar com genera una empresa els seus futurs fluxos de caixa i prendre la decisió d’inversió segons el resultat.
- Finançament verd. Consisteix a incloure inversions que es financin amb fons que després van destinats a tenir un impacte positiu en el medi ambient. Exemple: una empresa que emeti bons verds i destini el nominal obtingut a canviar part de la seva activitat per tenir un impacte positiu mediambiental.
Des del punt de vista d’escollir un fons d’inversió per a la cartera:
S’adopta el Nivell 1 del Reglament (UE) 2019/2088 sobre la Divulgació de Finances Sostenibles (Sustainable Finance Disclosure Regulation, SFDR). Aquesta nova normativa tracta de posar en comú la indústria de la gestió d’actius, fent que tots es regeixin pels mateixos criteris en el moment de declarar un producte com a sostenible. Però com afecta això els inversors i com hem de començar a diferenciar aquells productes que són sostenibles dels que no ho són?
El Nivell 1 de la normativa SFDR agrupa els fons en tres grups, o categories, que es diferencien per l’article que compleixi cadascun d’ells. Aquests articles se centren en tres preguntes, que serveixen per catalogar els fons en cadascun dels grups i que aborden tant la implementació de riscos de sostenibilitat com l’objectiu d’inversió dels fons i la promoció de característiques mediambientals o socials.
- Article 6: en aquest grup s’inclouen aquells fons que no són considerats com a sostenibles. Aquests fons poden integrar riscos de sostenibilitat en els seus processos, però no integren criteris ESG en el moment d’invertir en les companyies que constitueixen la cartera.
- Article 8: en aquest grup s’inclouen els fons que integren riscos de sostenibilitat i alhora promouen característiques mediambientals i socials. En aquest article apareixen aquells fons que utilitzen criteris ESG a nivell de cartera, que utilitzen exclusions avançades a nivell del fons i tenen una etiqueta sostenible o una temàtica clarament sostenible. Com ho demostren? Aquests fons han de subministrar informació específica sobre com es compleixen les característiques mediambientals i socials, així com si el seu índex de referència és coherent amb aquestes. És necessari que les gestores publiquin de manera detallada tant en la documentació precontractual com en els informes periòdics els seus processos d’integració de les diferents característiques de sostenibilitat.
- Article 9: aquest és l’article que reclama unes exigències més grans. Els fons que s’inclouen en aquest grup són aquells que a més d’incloure riscos de sostenibilitat, tenen definit un objectiu d’inversió sostenible, és a dir, són productes que inverteixen en activitats econòmiques que contribueixin a un objectiu mediambiental o social. Com ho demostren? Aquests fons han d’explicar quins són els seus objectius d’inversió, així com la metodologia que utilitzen per aconseguir els resultats i com els han de mesurar mitjançant mètriques de sostenibilitat.
Ofereix la Inversió Socialment Responsable menys rendibilitat o un risc més elevat que la inversió tradicional? La resposta és no, nombrosos estudis mostren que l’IRS és almenys tan eficient, des d’un punt de vista rendibilitat-risc, sinó més gran que la tradicional. A més, permet un millor control dels riscos de les empreses i les activitats en què s’inverteix.
L’objectiu final que es persegueix amb aquest tipus d’inversions és involucrar i fer partícips les empreses en el procés cap a un desenvolupament sostenible.
