En el moment d’invertir els nostres diners hem de ser conscients de què podem controlar i què no, i com podem mitigar el que no podem controlar.
El soroll del curt termini que afecta els diferents actius i les notícies que succeeixen arreu del món és un factor que està fora de l’abast dels inversors, així com el comportament que tinguin les inversions que depenen de l’actuació del mercat.
Per tant, un inversor ha d’assumir que les seves inversions tant poden pujar i augmentar el seu valor com poden baixar i que se’n redueixi, atès que hi ha factors que no pot controlar.
També ha d’assumir que és impossible que totes les decisions que prengui quan construeixi la cartera siguin correctes i hi aportin un valor positiu. Sempre hi haurà inversions que no vagin com creiem i que influeixin negativament en el comportament de la cartera.
Què poden fer els inversors per mirar de minimitzar aquests factors que influeixen sobre les inversions?
El primer de tot és mantenir-se invertits amb un enfocament a llarg termini, perquè si es prenen decisions reaccionant a curt termini, a la llarga, acaba perjudicant la rendibilitat com demostren nombrosos estudis.
Però, sobretot, el que pot fer un inversor per mirar de minimitzar l’impacte negatiu de les seves inversions i els “errors” que hagi pogut cometre, és no concentrar els actius ni invertir de manera especulativa només en unes idees, malgrat el convenciment que en pugui tenir, atès que en el cas que tinguin un mal comportament, la cartera es veurà molt afectada i amb això el nostre patrimoni.
La diversificació:
Definim diversificació a gestionar i reduir el risc de la cartera de manera que no es concentri només en uns actius perquè, sempre que alguna de les inversions pugui anar pitjor del previst, n’hi hagi d’altres que vagin millor i compensin aquest comportament
La base per crear una bona cartera diversificada no només és escollir diferents actius, geografies i sectors, sinó cercar reduir al màxim la correlació que hi hagi entre les inversions que formin part de la cartera. Això vol dir que els actius o vehicles que l’inversor posi a la cartera estiguin el menys relacionats possible, sempre en funció del seu perfil de risc i objectius.
L’ideal és diversificar atenent:
Diferents categories d’actius. Mantenint una combinació de renda variable, renda fixa i actius del mercat monetari, entre d’altres. Atès que cadascun dels actius tenen diferents catalitzadors de la seva rendibilitat, el seu comportament no es veurà afectat de la mateixa manera, succeeixi el que succeeixi al mercat.
Exemple: si es produeix un esdeveniment macroeconòmic amb implicacions negatives per al creixement de l’economia, alhora es poden veure els preus dels bons pujant per estar associats a valor refugi i les accions de les borses caient.
Diferents geografies. Hi hagi o no hi hagi globalització, la història i el comportament dels mercats ha demostrat que cada regió geogràfica és diferent i es mou per una sèrie de factors diferents que es distingeixen en funció de si la zona és desenvolupada o emergent. A més d’això, aquests factors són canviants i “cignes negres” (com pot ser la covid-19 o la guerra entre Rússia i Ucraïna) fan que evolucionin amb incertesa sobre el seu camí.
Exemple: mentre en una regió es viu una situació d’inflació descontrolada i els bancs centrals pugen els tipus fent caure els preus dels bons (Estats Units 2022) en una altra regió la inflació és baixa i els bancs centrals baixen els tipus d’interès, fent pujar els preus dels bons (Japó 2022) generant per a la cartera rendiments negatius els primers i positius els segons.
Diferents sectors. Hi ha sectors que tenen molta sensibilitat a la fase del cicle econòmic motivant un biaix en el seu comportament i activitat, mentre que d’altres tenen un creixement o estabilitat que es manté pràcticament intacte sense afectar el seu comportament.
Exemple: el sector de materials bàsics té una gran sensibilitat al cicle mentre que el sector de consum bàsic gairebé no té influència per l’evolució econòmica. Quan l’economia es trobi en una fase d’expansió, el sector de materials tindrà un millor comportament que el de consum bàsic sense arribar aquest últim a ser negatiu, però havent-hi una diferència. Quan l’economia es trobi en una fase de contracció, el de materials bàsics tindrà un comportament i efecte negatiu sobre la cartera mentre que el de consum bàsic resistirà millor tenint un millor comportament i aportant efecte positiu a la cartera que compensi.
Actius tradicionals vs. actius alternatius reals. Els actius tradicionals tenen un biaix als mercats i un comportament diferent dels actius alternatius reals que es veuen influenciats per altres factors i aporten fluxos en qualsevol context.
Exemple: mentre l’acció d’una companyia pot pujar o baixar en funció de les perspectives que tingui el mercat sobre ella, un immoble que genera rendes seguirà aportant els seus fluxos de caixa independentment de com fluctuï el seu valor aportant resiliència i descorrelació als mercats.
Liquiditat dels vehicles d’inversió. Mentre que els vehicles líquids han de complir uns requisits i es veuen influenciats per les cotitzacions dels diferents actius en els quals inverteixen, els vehicles il·líquids no es veuen influenciats per les cotitzacions dels mercats sinó per l’evolució dels negocis privats en els quals inverteixen, obtenint una rendibilitat més elevada a llarg termini per la seva liquiditat, però complementant la cartera de manera eficient per diversificar.
Exemple: un fons d’inversió, per molta gestió activa que realitzi, veurà influenciat el seu comportament per l’esdevenir dels actius que tingui en cartera i hi aportarà rendibilitat d’acord amb això, en certa manera, mentre que un fons d’inversió que inverteix en empreses privades (Private Equity) no l’afecta el que facin els mercats sinó l’evolució i gestió de les companyies en les quals està invertit i que aquestes creixin.
Existeixen més actius i estratègies per diversificar una cartera, però qualsevol que es triï, la clau per a un bon inversor és dur-la a terme.
